Antígona - Albert Fernández

TÍTOL - Antígona

AUTOR - Salvador Espriu

DIRECTOR - Albert Fernández

PERSONATGES - INTÈRPRETS

ANTÍGONA (Filla d’Edip, germana d’Etèocles i Polinices) - Marta López.

ASTIMEDUSA (Criada optimista) / CONSELLER PRIMER - Cristina Reimúndez

EURIDICE (Dona de Creont) - Alba Sagrado

EURIGANEIA (Criada pessimista) / CONSELLER SEGON - Susana Martínez

ISMENE (Filla d’Edip)- Anna Pinotti

CREONT (Conseller del rei, a la mort d’Etèocles rei de Tebes) - Eduard Royo

ETÈCOCLES (Rei de tebes, fill d’Edip)- Albert Fernández

EUMOLP (Esclau) - Guillem Escofet

TIRÈSIAS (Endeví) - Albert Fernández

El mite d’Antígona va ser escrita originalment per Sófocles i es va adaptar de moltes maneres entre els segles XIX i principis dels XX. Salvador Espriu va escriure aquesta obra en una setmana el 1939, just desprès de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Amb aquesta tragèdia volia representar les conseqüències que tindria per a Espanya la guerra civil i veiem representada tota la societat espanyola (la lluita entre germans, les víctimes, la gent que arriba al poder...).

Després del suïcidi de Iocasta i la mort solitària d’Edip, aquest va maleir els seus fills per haver-lo abandonat i els hi va dir que s’acabarien matant l’un a l’altre. Aquesta tragèdia grega comença en el moment en que Etèocles, es l’actual rei de Tebes i Polinices, el seu germà, avança amb el seu exèrcit per conquerir la ciutat. Durant l’obra es pot veure com tots els designis dels Déus es compleixen i Creont proclama una llei que honora els vencedors i deshonra els vençuts. Antígona no hi està d’acord i portarà els seus ideals fins al final.

Per fer l’obra vaig haver d’eliminar una sèrie de personatge que, com a tota tragèdia grega, l’únic que feien era explicar el que estava passant a l’obra, de manera que es convertia en un text pesat, ja que tota l’estona així hagués sigut molt repetitiu. Vaig realitzar l’obra dividint l’escenari en dos, el palau i l’exterior, ja que només es desenvolupa en aquets dos escenaris, i amb una escenografia mol bàsica (però entenedora) perquè volia una cosa senzilla i que tothom pogués entendre el text