Antígona - Albert Fernández

TÍTOL - Antígona

AUTOR - Salvador Espriu

DIRECTOR - Albert Fernández

PERSONATGES - INTÈRPRETS

ANTÍGONA (Filla d’Edip, germana d’Etèocles i Polinices) - Marta López.

ASTIMEDUSA (Criada optimista) / CONSELLER PRIMER - Cristina Reimúndez

EURIDICE (Dona de Creont) - Alba Sagrado

EURIGANEIA (Criada pessimista) / CONSELLER SEGON - Susana Martínez

ISMENE (Filla d’Edip)- Anna Pinotti

CREONT (Conseller del rei, a la mort d’Etèocles rei de Tebes) - Eduard Royo

ETÈCOCLES (Rei de tebes, fill d’Edip)- Albert Fernández

EUMOLP (Esclau) - Guillem Escofet

TIRÈSIAS (Endeví) - Albert Fernández

El mite d’Antígona va ser escrita originalment per Sófocles i es va adaptar de moltes maneres entre els segles XIX i principis dels XX. Salvador Espriu va escriure aquesta obra en una setmana el 1939, just desprès de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Amb aquesta tragèdia volia representar les conseqüències que tindria per a Espanya la guerra civil i veiem representada tota la societat espanyola (la lluita entre germans, les víctimes, la gent que arriba al poder...).

Després del suïcidi de Iocasta i la mort solitària d’Edip, aquest va maleir els seus fills per haver-lo abandonat i els hi va dir que s’acabarien matant l’un a l’altre. Aquesta tragèdia grega comença en el moment en que Etèocles, es l’actual rei de Tebes i Polinices, el seu germà, avança amb el seu exèrcit per conquerir la ciutat. Durant l’obra es pot veure com tots els designis dels Déus es compleixen i Creont proclama una llei que honora els vencedors i deshonra els vençuts. Antígona no hi està d’acord i portarà els seus ideals fins al final.

Per fer l’obra vaig haver d’eliminar una sèrie de personatge que, com a tota tragèdia grega, l’únic que feien era explicar el que estava passant a l’obra, de manera que es convertia en un text pesat, ja que tota l’estona així hagués sigut molt repetitiu. Vaig realitzar l’obra dividint l’escenari en dos, el palau i l’exterior, ja que només es desenvolupa en aquets dos escenaris, i amb una escenografia mol bàsica (però entenedora) perquè volia una cosa senzilla i que tothom pogués entendre el text

Terra baixa - Aleix Costa

TERRA BAIXA (dirigida per Aleix Costa)

Marta – Carlos Organero

Manelic – Aleix Alonso

Nuri – Xavier Guixé

Sebastià – Sergi Hernández

Tomàs i Nando – Aleix Costa

Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, i una de les obres més populars de l’anomenada Renaixença catalana. Aquest drama és una de les obres més representades i traduïdes de la llengua catalana, esdevenint tot un clàssic del repertori català.

Es tracta d’un drama rural, on una jove de poble (Marta) es veu obligada a casar-se amb un pagès (Manelic), forçada pel seu ric mentor (Sebastià), que és qui domina tot el poder del poble. I és en aquest context on es desenvolupa una obra que, fonamentalment, podríem considerar una crítica a la societat tradicional, retrograda i antiquada d’alguns pobles de l’interior de la geografia catalana.

Amb el meu grup hem decidit fer-ne una adaptació, una reducció substancial del guió, quedant-nos d’aquesta amb l’essència de l’obra, amb l’estructura i temàtica bàsica. Per altra banda, l’ús d’actors masculins per la realització dels papers femenins, i en especial el paper de Marta (Carlos Organero), i l’exaltació dels accents dels personatges pagesos han servit per cridar l’atenció de l’espectador.

Així que davant d’un transvestisme descarat i sense cap tipus de mania, i una actuació melodramàtica, al pur estil de telenovela amb tocs rurals, hem aconseguit fer d’una obra feixuga una agradable estona de comèdia dramàtica. Això si, sense perdre l’essència de l’obra.

Romeo y Julieta - Isaac Baró

El lunes día 26 de octubre se hizo la lectura dramatizada de Romeo y Julieta de William Shakespeare, donde se narra la historia de amor de Romeo Montesco y Julieta Capuleto. La obra esta ambientada en Verona, donde los protagonistas vivirán un amor imposible.

Los Personajes y sus intérpretes fueron:

ROMEO (hijo de Montesco) - Sergio Cano
JULIETA (hija de Capuleto) - Anne Roldán
CAPULETO - Arnau Fontanils
LADY CAPULETO - Laura Santos
PRINCIPE - Isaac Baró
PARIS (pariente del principe) - Sergi Talavera
BENVOLIO (primo de Romeo) - Nicolás Parrilla
MERCUTIO (amigo de Romeo) - Dani Malgosa
BALTASAR (criado de Romeo) - Alba Sevilla
TEOBALD (primo de Julieta) - Alba Sevilla
AMA DE JULIETA - Miriam Serrano
PEDRO (criado del Ama de Julieta) - Aida Busquets
CRIADO - Víctor Sánchez
FRAY LORENZO - Meritxell Solé
FRAY JUAN - Aida Busquets


Mi adaptación tiene 5 actos. He suprimido bastantes escenas y partes de otras. Habiendo suprimido estas partes, la obra se entendía perfectamente, es más, al hacer la lectura, me di cuenta de que había más escenas que se podían suprimir y no lo hice.

La manera en que separé los lugares, fue, primero, en el lado izquierdo, con la pared de color verde, eran los exteriores, y a la derecha, en la pared blanca y gris, eran los interiores, además, para saber en que lugar estábamos exactamente, fue con unos cartelitos de DIN-A4 blancos donde ponía la situación (ej. habitación de Julieta). La escena del balcón, dado que no tenia nada demasiado alto, usé la ventana, haciendo que Julieta se asomara a la ventana y Romeo estuviera al lado mirando hacia arriba.

Tengo que agradecer que los lectores lo hicieran tan bien en concreto Sergio y Anne (Romeo y Julieta), que le pusieron muchas ganas. También agradecer a Meritxell que se ofreció a hacer de Fray Lorenzo la hora antes de la lectura, porque quien lo iba a hacer no se encontró bien, y el papel de Fray Lorenzo es de los más largos.

Dejando por último lo más interesante, tuve algunos errores como la iluminación, que como no tenia un alargador, tuve que ponerlos en la parte de atrás del público y este mismo, hacia sombras en el "escenario", cosa que hacia que el público se despistara. También, puse música, cosa que creo que no fue un error, dado que la puse en los momentos clave, por así decirlo, aunque la última canción, no se escuchó, tuve un problema "técnico".

Finalmente, agradecer la paciencia y la atención de los espectadores y lo bien que mis compañeros leyeron e interpretaron su papel.

A midsummer Night’s Dream - Aida Busquets

Dilluns dia 19 d’octubre es va representar A midsummer Night’s Dream una de les obres més complexes de William Shakespeare. Per a ser més exactes es va dur a terme Un somni de nit de Sant Joan, títol que posà Josep M. de Segarra en la traducció de l’obra original. Així Segarra apropa la nit d’estiu genèrica al solstici d’estiu, ja que en la nit de Sant Joan es recolleixen les herbes que tindran propietats màgiques per a curar els malalts o portar la malvolença, entre d’altres.
L’obra, esta ambientada a Atenes on el Duc Teseu i la seva promesa, Hipòlita, estàn organitzant el seu casament, mentrestant, d’altres habitants els estan preparant una representació per el gran dia. Paral·lelament hi ha els embolics d’amor entre Lisandre, Hèrmia, Helena i Demetri, provocats per les errades d’en Puck que no sap seguir les ordres d’en malvat Oberon.

AUTOR:
William Shakespeare
DIRECCIÓ i ESCENOGRAFIA:
Aida Busquets
TRADUCCIÓ:
Josep M. De Segarra
IL·LUMINACIÓ:
Victor Sànchez
INTÈRPRETS:
Dani Malgosa – TESEU, Duc d’Atenes
Xavi Vicedo – pare d’Hèrmia
Toni Del Amo – interpretant dos papers els enamorats d’Hèrmia LISANDRE i DEMETRI
Arnau Fontanills – FILOSTRAT, director de les festes de Teseu i veu de les fades
Isaac Baró – SEIENT, teixidor
Alba Sevilla – HIPÒLITA, reina de les Amazones, promesa de Teseu
Laura Santos – HÈRMIA, filla d’Egeu, enamorada de Lisandre
Clara Tor – HELENA, enamorada de Demetri
Pere Rafart – OBERON, rei de les fades
Meritxell Solé – TITÀNIA, reina de les fades
Franc Porcel – PUCK, follet

És una obra dividida en cinc actes, dels quals només van estar representats la primera escena del primer acte, escena 1 i 2 del segon acte, escena 2 del tercer acte i la escena 1 del quart acte. Tot i això l’obra no en va sortir molt perjudicada i el cinquè acte va ser explicat per la directora amb menys de cinc frases, ja que es va considerar que no hi havia prous recursos humans com per a dur-la a terme.
Pel que fa a direcció artística s’haurien d’haver diferenciat millor els espais, ja que la intenció era que amb els colors es poguessin separa, però no es va comentar on ens trobàvem.
Per d’altra banda al haver-hi tants personatges, al principi s’haurien d’haver presentat i explicar una mica la relació entre ells.
Però tret d’aquests petits errors, l’obra es va desenvolupar en total normalitat i harmonia. Les entrades i sortides dels actors estaven clares, les interpretacions brillants, la caracterització força bé, els recursos usats per a representar a les fades molt ingeniosos, els canvis d’espais integrant al públic una bona idea, la il·luminació acord amb tots els passos de l’obra, en definitiva, una bona feina, treballada i feta amb moltes ganes.
També s’ha d’agrair al públic la seva predisposició davant una obra una mica espessa i de llarga durada.