A midsummer Night’s Dream - Aida Busquets

Dilluns dia 19 d’octubre es va representar A midsummer Night’s Dream una de les obres més complexes de William Shakespeare. Per a ser més exactes es va dur a terme Un somni de nit de Sant Joan, títol que posà Josep M. de Segarra en la traducció de l’obra original. Així Segarra apropa la nit d’estiu genèrica al solstici d’estiu, ja que en la nit de Sant Joan es recolleixen les herbes que tindran propietats màgiques per a curar els malalts o portar la malvolença, entre d’altres.
L’obra, esta ambientada a Atenes on el Duc Teseu i la seva promesa, Hipòlita, estàn organitzant el seu casament, mentrestant, d’altres habitants els estan preparant una representació per el gran dia. Paral·lelament hi ha els embolics d’amor entre Lisandre, Hèrmia, Helena i Demetri, provocats per les errades d’en Puck que no sap seguir les ordres d’en malvat Oberon.

AUTOR:
William Shakespeare
DIRECCIÓ i ESCENOGRAFIA:
Aida Busquets
TRADUCCIÓ:
Josep M. De Segarra
IL·LUMINACIÓ:
Victor Sànchez
INTÈRPRETS:
Dani Malgosa – TESEU, Duc d’Atenes
Xavi Vicedo – pare d’Hèrmia
Toni Del Amo – interpretant dos papers els enamorats d’Hèrmia LISANDRE i DEMETRI
Arnau Fontanills – FILOSTRAT, director de les festes de Teseu i veu de les fades
Isaac Baró – SEIENT, teixidor
Alba Sevilla – HIPÒLITA, reina de les Amazones, promesa de Teseu
Laura Santos – HÈRMIA, filla d’Egeu, enamorada de Lisandre
Clara Tor – HELENA, enamorada de Demetri
Pere Rafart – OBERON, rei de les fades
Meritxell Solé – TITÀNIA, reina de les fades
Franc Porcel – PUCK, follet

És una obra dividida en cinc actes, dels quals només van estar representats la primera escena del primer acte, escena 1 i 2 del segon acte, escena 2 del tercer acte i la escena 1 del quart acte. Tot i això l’obra no en va sortir molt perjudicada i el cinquè acte va ser explicat per la directora amb menys de cinc frases, ja que es va considerar que no hi havia prous recursos humans com per a dur-la a terme.
Pel que fa a direcció artística s’haurien d’haver diferenciat millor els espais, ja que la intenció era que amb els colors es poguessin separa, però no es va comentar on ens trobàvem.
Per d’altra banda al haver-hi tants personatges, al principi s’haurien d’haver presentat i explicar una mica la relació entre ells.
Però tret d’aquests petits errors, l’obra es va desenvolupar en total normalitat i harmonia. Les entrades i sortides dels actors estaven clares, les interpretacions brillants, la caracterització força bé, els recursos usats per a representar a les fades molt ingeniosos, els canvis d’espais integrant al públic una bona idea, la il·luminació acord amb tots els passos de l’obra, en definitiva, una bona feina, treballada i feta amb moltes ganes.
També s’ha d’agrair al públic la seva predisposició davant una obra una mica espessa i de llarga durada.